La sarna sarcóptica és un dels problemes més greus als quals enfronta la fauna salvatge a la Comunitat Valenciana. El Club de caçadors de Cortes de Pallás porta des de finals de 2019 posant solució a aquesta malaltia que s’havia estés de manera preocupant entre la població de cabra salvatge en la zona de Cofrentes-Ayora. Després de molt d’esforç i implicació per part del club de caçadors, s’han pogut controlar els brots en la zona, encara que no corren la mateixa sort altres territoris de la Comunitat Valenciana, on la malaltia segueix en auge.
Aquesta malaltia parasitària provocada per l’àcar “sarcoptes scabiei”, altament contagiós, afecta a la pell de l’animal provocant picors, caiguda del pelatge i rigidesa cutània. La cabra salvatge és l’espècie més castigada per aquest paràsit, causant de la desnutrició i mort de l’animal degut a l’acartonamiento facial i la falta de mobilitat.
La Federació de Caça de la Comunitat Valenciana ha vingut advertint els últims temps de poblacions desmesurades, no sols de cabra, sinó també d’espècies de caça major com el cabirol o el senglar. Aquesta sobrepoblació, a més d’alterar l’ecosistema i provocar greus danys a l’agricultura i quantiosos accidents de trànsit, comporta riscos sanitaris severs com la transmissió de la sarna.
Primers casos detectats en 2016
En la Comunitat, els primers casos es van detectar en 2016, i des de llavors han anat en augment degut a l’alta densitat d’animals salvatges per quilòmetre quadrat i la inactivitat de l’Administració. Actualment, a la província de València, les comarques de Cofrentes-Ayora i de la Ribera són les més afectades pels brots de sarna en la fauna silvestre. “A més de cabres infectades en el nostre delimitat, hem vist conills i raboses amb mostres de la malaltia”, declara Javier González, membre de la directiva del club esportiu de caçadors d’Antella.
L’actuació del Club de Caçadors de Cortes de Pallás és exemple de com s’han de gestionar els brots de malalties contagioses com la sarna. Miguel Muñoz, president del club, explica que “seguint el protocol d’actuació establit per la Conselleria d’Agricultura i, gràcies a la col·laboració d’agents mediambientals i del Seprona, els caçadors hem aconseguit controlar l’epidèmia després d’abatre 60 cabres infectades, evitant el seu sofriment i més contagis”. És incalculable el temps i les despeses econòmiques que ens ha generat, però hem aconseguit solucionar el problema. Si no fora per nosaltres la situació estaria completament descontrolada”, declara.
Segons estableix l’article 36 de la llei 13/2004 de Caça de la Comunitat Valenciana, el deure de gestió sobre totes les espècies cinegètiques del vedat correspon al titular d’aquest, per tant la responsabilitat recau en els caçadors, encarregats de pal·liar aquest problema amb els seus propis mitjans i recursos, fins i tot exposant-se ells mateixos a contraure la malaltia. Malgrat que existeixen tractaments per a la sarna, el fet que els focus siguen en fauna salvatge fa molt difícil l’aplicació i el control de la dosi de qualsevol mena de medicació.
Necessària una política integral
Des de la Federació de Caça de la Comunitat Valenciana, es fa una crida a l’Administració amb la finalitat que ajuden els caçadors a combatre aquesta situació de salut pública. “Hem de ser aliats en la muntanya. El protocol d’actuació establit per la Conselleria d’Agricultura seria efectiu si vinguera acompanyat de més mitjans personals, materials, econòmics, i sobretot jornades de formació sobre riscos de les epizoòties i zoonosis a les s’enfronten els caçadors diàriament”, afirma Raúl Esteban, president de l’entitat. “És necessària una política integral de suport per a lluitar contra la malaltia de la sarna sarcóptica”, conclou.
