La Federació de Caça de la Comunitat Valenciana alerta sobre el perill que suposa per a la fauna silvestre el Canal Camp de Túria, en el qual en l’última setmana s’han ofegat 7 animals -4 cries de senglar, dos cabirols i una llebre- al seu pas per Lliria. Fins al moment, ni l’Administració competent ni la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, de la qual depén el canal, han posat solució efectiva a la problemàtica.
La Federació de Caça de la Comunitat Valenciana porta anys denunciant la situació sense que les administracions locals, la Direcció Territorial de València de la Conselleria d’Agricultura, el MITECO (Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic) o la Confederació Hidrogràfica del Xúquer posen solució efectiva. Actualment, tan sols s’ha barrat un tram de 450 m per un sol costat, dels 16 quilòmetres totals i s’ha instal·lat una sola rampa perquè els animals puguen eixir.
El president de la Federació de Caça, Raúl Esteban, subratlla que “els animals s’ofeguen per dos motius: Primer perquè volen passar a l’altra part i, per un altre, perquè s’acosten a beure, cauen i s’ofeguen”. En aquest sentit, urgeix a “posar tanques perimetrals, instal·lar més rampes d’accés i punts d’artificials d’aigua al llarg del canal i construir més passos de fauna. Una solució que evitaria moltes morts”.
Tant la Federació de Caça com el Club Esportiu de Caçadors “La Concòrdia” de Lliria, reclamen mesures urgents per a evitar que es produïsquen aquestes morts. Segons l’informe tècnic 7/2017 de Mortalitat de Fauna Salvatge en la Comunitat Valenciana, entre els anys 1991 i 2016 el total d’ofegaments registrats va ascendir a 406, una mitjana de 28 per any.
El cas del Canal de Lliria no és un fet aïllat. Des de la Fundació Artemisan s’ha dut a terme una campanya a nivell nacional amb el lema “Canales de la Mort” per a alertar que cada any, a Espanya, milers d’animals moren ofegats en aquests canals en quedar atrapats quan intenten creuar o a acostar-se a beure aigua. Cabirols, senglars, llebres, conills i fins i tot gossos són les principals víctimes, ja que volen creuar-los, esvaren i queden atrapats a causa de la falta de protecció. La força de l’aigua del canal els arrossega fins a l’últim tram –Lliria- on moren ofegats, esgotats davant la impossibilitat d’eixir.
La Federació de Caça recorda que és necessari “promoure la investigació i millorar el coneixement sobre connectivitat ecològica i la seua relació amb la conservació de la biodiversitat”, en relació a carreteres, ferrocarrils i canals i infraestructures hidràuliques, tal com ve contemplat en la “Estratègia Nacional d’Infraestructura Verda i de la Connectivitat i Restauració Ecològiques” del MITECO i adverteix que si no es prenen mesures s’estaria incorrent en un delicte.
Sobre el Canal de Lliria
El canal de Lliria té 70 quilòmetres de longitud i va ser construït entre 1949 i 1976. Les seues aigües, que provenen del riu Túria i l’embassament de Benagéber, arriben a les zones agrícoles del Camp del Túria amb finalitats de regadiu i aprofitament elèctric.
